El malbaratament alimentari és un dels grans reptes del sistema alimentari. Cada vegada que un aliment que podria haver estat aprofitat acaba descartat, no només perdem menjar, desaprofitem tots els recursos que han estat necessaris per produir-lo, transformar-lo, transportar-lo i conservar-lo.

A Catalunya, el problema té unes dimensions importants. 

Segons la Diagnosi del malbaratament alimentari a les llars catalanes 2024, només a les llars es van malbaratar prop de 174.000 tones d’aliments, amb una mitjana de més de 63 kg per llar a l’any.

Reduir aquestes xifres implica actuar en totes les fases de la cadena alimentària (camp, llars, distribució, comerç i restauració).

A la Fundació Emys des de Can Moragues treballem perquè aliments que podrien acabar desaprofitats es converteixin en una oportunitat.

Parlem de malbaratament alimentari quan aliments destinats al consum humà acaben descartats al llarg de la cadena alimentària tot i contenir parts que podrien haver estat consumides.

Pot ser una fruita que s’ha fet malbé abans de menjar-la, unes sobres cuinades que acaben a les escombraries o aliments que no s’arriben a comercialitzar. En canvi, les parts que habitualment no són comestibles (com els ossos, les closques d’ou o determinades peles i pinyols) no es consideren malbaratament alimentari.

El problema no és, per tant, només el residu final. Darrere de cada aliment desaprofitat hi ha terra cultivada, aigua, energia, hores de feina, transport, conservació i recursos econòmics que també s’han utilitzat per res.

A escala mundial, l’any 2022 es van generar aproximadament 1.050 milions de tones de residus alimentaris a les llars, els serveis d’alimentació i el comerç minorista, segons el Food Waste Index Report 2024 del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP). 

Això representa prop d’una cinquena part dels aliments disponibles per als consumidors.

Les pèrdues i el malbaratament alimentari també són responsables d’entre un 8% i un 10% de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle, a més de generar una important pressió sobre el sòl, l’aigua, els ecosistemes i la biodiversitat

Tot i que sovint utilitzem els dos conceptes de manera semblant, pèrdues alimentàries i malbaratament alimentari no són exactament el mateix.

Les pèrdues alimentàries estan especialment vinculades a les primeres fases de la cadena, com la producció primària. Poden produir-se, per exemple, quan una part d’una collita no es pot arribar a comercialitzar, es deteriora abans d’arribar al mercat o no es recull.

El malbaratament alimentari, en canvi, fa referència principalment als aliments que es descarten en fases posteriors de la cadena, com la distribució, el comerç, la restauració o el consum final.

Distingir els dos fenòmens és important perquè les causes no sempre són les mateixes i, per tant, tampoc ho són les solucions.

A Catalunya les dades més recents mostren fins a quin punt el malbaratament alimentari forma part del nostre dia a dia.

Segons la diagnosi elaborada per la Generalitat de Catalunya, l’any 2024 es van malbaratar a les llars catalanes prop de 174.000 tones d’aliments.

Això representa més de 21 kg de menjar per persona a l’any i aproximadament 64 kg per llar.

El problema també té un impacte econòmic. El valor del menjar malbaratat a les llars catalanes supera els 900 milions d’euros anuals, una xifra equivalent a aproximadament 330 euros per llar i any.

Encara que l’impacte va molt més enllà dels aliments que acaben a les escombraries. Produir, transportar, conservar i distribuir menjar requereix energia i recursos naturals i genera emissions. 

Per això, evitar que els aliments es desaprofitin és també una mesura de lluita contra el canvi climàtic i de conservació del territori.

El malbaratament i les pèrdues alimentàries poden aparèixer pràcticament en qualsevol moment del recorregut que fa un aliment.

Comencen al camp, quan determinats productes no es poden comercialitzar o recol·lectar. Continuen durant el processament, el transport i la distribució, i també es produeixen als comerços, restaurants i llars.

En la restauració, per exemple, una mala previsió de la demanda, una gestió deficient dels estocs, les caducitats o els excedents de determinades preparacions poden acabar generant aliments desaprofitats.

Per això, prevenir és molt més efectiu que actuar només quan l’aliment ja s’ha convertit en un residu.

No hi ha una única causa.

A les llars, les compres excessives, una mala planificació dels àpats, una conservació inadequada o la confusió entre la data de caducitat i la data de consum preferent poden provocar que aliments perfectament aprofitables acabin descartats.

A aquestes causes s’hi afegeixen altres factors relacionats amb el funcionament de la cadena alimentària:

• Previsió incorrecta de la demanda.
• Excedents de producció.
• Errors en la gestió dels estocs.
• Dificultats de conservació.
• Criteris comercials relacionats amb la mida o l’aspecte dels aliments.
• Dificultats per donar sortida a determinats productes.

Al camp, el problema també està estretament relacionat amb la realitat quotidiana de molts pagesos i pageses.

Preus de venda que no sempre compensen els costos de producció, exigències comercials que poden deixar fora una part de la collita i una important càrrega de feina poden fer difícil donar una sortida adequada a tots els aliments produïts.

És aquí on l’aprofitament alimentari pot convertir una pèrdua potencial en una nova oportunitat.

Produir aliments necessita aigua, energia, sòl i altres recursos naturals. Quan aquests aliments no s’aprofiten, una part de tots aquests recursos també es malbarata.

A més, al llarg del seu cicle de vida s’han generat emissions associades a la producció, la transformació, el transport, la refrigeració i la distribució.

La FAO estima que les pèrdues i el malbaratament alimentari estan relacionats amb entre un 8% i un 10% de les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle.

Per això, reduir el malbaratament alimentari és també una manera de reduir la pressió sobre el planeta i avançar cap a un sistema alimentari més sostenible.

Llençar aliments també significa perdre els diners i la feina que s’han invertit a produir-los, comprar-los, emmagatzemar-los o preparar-los.

En el cas de les llars catalanes, l’impacte econòmic estimat supera els 900 milions d’euros anuals.

La dimensió social també és evident: mentre una gran quantitat d’aliments no s’arriba a consumir, continuen existint situacions de pobresa i dificultats per accedir a una alimentació suficient i de qualitat.

Reduir el malbaratament implica, per tant, reconèixer el valor real dels aliments i fer-ne un ús més responsable.

Quan parlem de pèrdues o de malbaratament alimentari, darrere de cada quilo d’aliment també hi ha la feina d’una persona.

Els productors i productores són els primers responsables de fer possible que els aliments arribin fins a la nostra taula.

Quan una collita no troba sortida perquè hi ha un excedent, perquè el producte no compleix determinats criteris comercials o perquè recollir-lo deixa de ser viable econòmicament, la pèrdua també recau sobre la pagesia.

Recuperar aquests aliments significa, per tant, alguna cosa més que evitar un residu, implica posar en valor els aliments, la feina de qui els produeix i el territori que els fa possibles.

La millor manera de combatre el malbaratament és evitar que es produeixi.

A casa, poden seguir algunes recomanacions com:

• Planificar els àpats i la compra.

• Revisar què tenim a la nevera abans de comprar.

• Conservar correctament els aliments.

• Aprofitar les restes per elaborar nous plats.

• Congelar allò que no consumirem a temps.

• Diferenciar entre data de caducitat i data de consum preferent.

Però la responsabilitat no pot recaure únicament en els consumidors.

Productors, empreses alimentàries, comerços, restaurants i administracions també poden reduir les pèrdues i el malbaratament millorant la planificació, la gestió dels estocs, la conservació, la transformació i la redistribució dels excedents.

A Can Moragues intentem portar aquests principis a la pràctica.

La Fundació Emys és una entitat sense ànim de lucre dedicada a la conservació de la natura, especialment dels espais humits i de la tortuga d’estany (Emys orbicularis).

La nostra trajectòria es remunta al 1987 i actualment treballem per conservar el patrimoni natural de Catalunya a través d’eines com la recerca, la custòdia del territori, l’educació ambiental, la gestió sostenible i la sensibilització. 

També treballem sobre l’agroecologia i acompanyem a productors i productores perquè l’activitat agrària sigui compatible amb la conservació de la biodiversitat.

Pots fer possible la nostra tasca aquí.

Can Moragues, a Riudarenes, és un dels espais on aquesta manera d’entendre la conservació es porta a la pràctica, connectant natura, pagesia, alimentació i economia sostenible.

Des de Fundació Emys treballem la prevenció del malbaratament des de diferents punts de la cadena alimentària.

Organitzem formacions tècniques per evitar pèrdues alimentàries durant la producció primària i millorar la conservació i la distribució en el sector de la restauració.

També fem educació ambiental i tallers infantils perquè els més petits aprenguin a valorar els aliments, conèixer d’on venen i prevenir el malbaratament a casa.

A El Rebost de Can Moragues, aquests principis passen directament del camp a la cuina.

Ens coordinem amb els nostres proveïdors per recuperar excedents o minves de cultiu que continuen estant en bon estat i donar-los una nova oportunitat a través de la cuina.

El Rebost treballa amb productores ecològiques compromeses amb la conservació de la natura i la Fundació Emys les acompanya perquè les seves pràctiques agràries contribueixin també al foment de la biodiversitat.

Fem un control periòdic de les caducitats dels productes secs i de l’estoc de producte fresc de la botiga.

L’objectiu no és només detectar un excedent quan ja s’ha produït, sinó entendre per què s’ha generat i reduir les possibilitats que torni a passar.

Quan un producte fresc de la botiga no es ven però continua sent apte per al consum, busquem maneres d’allargar-ne la vida.

Una fruita o una verdura que ja no tindrà sortida com a producte fresc pot transformar-se, per exemple, en melmelades, sucs o conserves.

D’aquesta manera, la transformació alimentària es converteix en una eina de conservació i aprofitament.

A El Rebost de Can Moragues, aliments de gran qualitat que corren el risc de desaprofitar-se es poden convertir en nous plats i propostes gastronòmiques.

La cuina es converteix així en una eina per donar una segona oportunitat als aliments i demostrar que aprofitament i qualitat gastronòmica poden anar de la mà.

No tots els aliments poden ser recuperats.

Quan un producte ja no és apte per al consum, el destinem al compostador de l’Hort del Banc de Llavors de la Selva, un projecte de Fundació Emys dedicat a la recuperació de varietats hortícoles locals.

Així, fins i tot allò que ja no es pot consumir torna al sistema en forma de matèria orgànica.

La prevenció del malbaratament també passa per explicar què podem fer diferent.

Per això organitzem showcookings, formacions i tallers pràctics de cuina de reaprofitament dirigits a diferents públics.

L’objectiu és demostrar que evitar el malbaratament no sempre requereix grans canvis: moltes vegades comença per aprendre a mirar els aliments d’una altra manera.

Aquesta és la quantitat d’aliments que vam aconseguir reaprofitar a El Rebost de Can Moragues entre el juny de 2025 i el juny de 2026.

No és només una xifra.

Són aliments que han trobat una nova sortida en comptes de desaprofitar-se. I una part d’aquest aprofitament arriba directament als plats que servim al Rebost.

Els bunyols de mesclum, la crema de col llombarda agredolça, l’arancini d’arròs dolç-salat o la coca de cigró amb verdures rostides i reducció de ratafia són alguns exemples de com la creativitat a la cuina permet transformar bons aliments en noves experiències gastronòmiques.

Per a nosaltres, la cuina de reaprofitament no consisteix simplement a “aprofitar les restes de menjar”.

És una manera de mirar els aliments d’una altra manera, entendre el valor que hi ha darrere de cada producte i buscar la millor sortida possible abans de donar-lo per perdut.

A Can Moragues creiem que alimentació, pagesia, biodiversitat i territori estan connectats.

Per això treballem perquè la prevenció del malbaratament formi part d’un model més ampli basat en l’agroecologia, el consum responsable i la valorització dels aliments.

La col·laboració amb els productors, la transformació dels excedents, la cuina de reaprofitament, el compostatge i la sensibilització són diferents peces d’un mateix sistema.

Un sistema en què un aliment no deixa de tenir valor simplement perquè té un aspecte diferent, perquè n’hi ha hagut una producció superior a la prevista o perquè no s’ha venut a temps.

Algunes d’aquestes actuacions s’han desenvolupat en el marc del projecte Del Camp a Taula: Aprofitament Alimentari.

Una de les millors maneres d’entendre el nostre projecte és tastar-lo.

El Rebost de Can Moragues és un espai de restauració amb botiga ecològica on la gastronomia es vincula amb la conservació de la natura, la pagesia i els productes ecològics i de proximitat.

La carta posa els ingredients i la seva qualitat al centre i mostra que gaudir menjant i conservar la natura poden formar part d’una mateixa proposta.

Cada aliment recuperat és una petita oportunitat per demostrar que una altra manera de produir, cuinar i consumir és possible.

Coneix El Rebost de Can Moragues, el restaurant i la botiga ecològica.

Aprofitament alimentari i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya. 

• Què és el malbaratament alimentari?
  El malbaratament alimentari són tots els aliments i parts comestibles destinats al consum humà que acabem descartant al llarg de la cadena alimentària, des del comerç i la restauració fins a les nostres pròpies llars.
  
  
• Quina diferència hi ha entre pèrdues i malbaratament alimentari?
  La diferència principal rau en el moment en què es produeixen. Les pèrdues tenen lloc al camp i durant la producció primària, quan les collites no es poden comercialitzar o recol·lectar. En canvi, el malbaratament es produeix en les fases finals, com la distribució, els comerços, els restaurants i el consum a casa.
  
  
• Quant de menjar es llença a les llars de Catalunya?
  A les llars catalanes es van malbaratar prop de 174.000 tones d’aliments l'any 2024. Aquesta xifra representa més de 21 kg de menjar desaprofitat per persona a l’any, o uns 64 kg per llar.
  
  
• Quin impacte econòmic té llençar menjar a casa? 
  A Catalunya, el valor del menjar que es llença a les llars supera els 900 milions d’euros anuals, la qual cosa equival a una pèrdua d'uns 330 euros per llar cada any.
  
  
• Com afecta el malbaratament alimentari al canvi climàtic?
   Les pèrdues i el malbaratament d'aliments generen entre un 8% i un 10% de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle. A més de les emissions, llençar menjar implica haver desaprofitat l'aigua, el sòl, l'energia i el transport utilitzats per produir-lo.
  
  
• Quines són les principals causes per les quals llencem menjar a casa?
   A les llars sol haver-hi una manca de planificació dels àpats, compres excessives, una conservació inadequada dels productes o confusió entre la data de caducitat i la data de consum preferent.
  
  
• Què podem fer a nivell individual per reduir el malbaratament?
  A casa podem evitar desaprofitar menjar si planifiquem la compra i els menus, comprovem el que ja tenim al congelador o a la nevera abans de comprar, conservem bé els aliments i fem servir les sobres per elaborar noves receptes.
  
  
• Què és la cuina de reaprofitament? 
  És la pràctica de transformació culinària que utilitza ingredients excedents, productes poc vistosos o sobres d'altres àpats per crear nous plats gastronòmics de qualitat, evitant que acabin a la brossa.
  
  
• Com evitem el malbaratament dels productes frescos a Can Moragues? 
  Quan un producte fresc de la nostra botiga ecològica no es ven a temps però continua sent apte per al consum, li allarguem la vida transformant-lo en conserves, sucs o melmelades, o bé l'incorporem directament a la carta del restaurant El Rebost.
  
  
• Què fem amb el menjar que ja no es pot aprofitar de cap manera?
  Quan un aliment ja no és apte per al consum, el destinem al compostador de l'Hort del Banc de Llavors de la Selva per convertir-lo en matèria orgànica que tanca el cicle i torna a nutrir la terra.